L’elaboració dels vins protegits es realitzarà exclusivament amb les varietats de Vitis vinifera següents:
Negre |
Ull de Llebre |
||||
|
 L'ull de llebre és productiu i dóna vins molt equilibrats, de color rubí poc intens i una graduació escassa, lleugerament àcids, amb aromes a maduixes i fruits del bosc. Es pot dir que és la millor varietat de caràcter tradicional, si es valora la seva producció i la seva qualitat. La mescla d'ull de llebre i cabernet sauvignon sembla que és de les més estimades. Ambdós vins es complementen en allò que els falta.L'ull de llebre, però, vol, igual que la garnatxa, un conreu amb cura, millor en pendent i assolellat, de terra discreta, amb poc adob i poques labors. De fet, això és comú a totes les varietats. Té l'avantatge que brota tard i això el fa poc sensible a les gelades de primavera. Però és molt sensible a la secada i al vent. Dos factors que cal considerar. Una terra massa secanera no és apta per a l'ull de llebre. I si és una zona afectada pel vent, la trencadissa de sarments pot ser molta. I és un xic sensible a l'oïdi o malura. Els peus més idonis són els dèbils, com el 41-B i 110-R en terra que tingui massa calcari actiu. Li van bé les regions tèrmiques II-III-IV, però pot adaptar-se també a la I i a la V, és a dir, a la marina i a l'alta muntanya. La poda idònia, si es vol obtenir un vi qualitatiu, ha de ser curta a caps a dos borrons. La poda llarga sols és útil en els casos en què sigui difícil obtenir una producció adequada. |