Raïms

L’elaboració dels vins protegits es realitzarà exclusivament amb les varietats de Vitis vinifera següents:

Negre

Garnatxa

Cabernet Sauvignon
Garnatxa
Merlot
Pinot Noir
Samsó
Syrah
Ull de Llebre
Sumoll
 

Blanc

Chardonnay
Garnatxa Blanca
Moscatell d?Alexandria
Parellada
Sauvignon Blanc
Subirat Parent
Macabeu
Xarel·lo

 

GarnatxaPotser la garnatxa és la varietat amb més pedigrí de les varietats tradicionals, ja que dóna un vi de molta finura, de poca acidesa, aromàtic i d'elevada graduació alcohòlica, si es conrea d'acord amb les seves exigències. Però el vi té poc color i això pot ser un inconvenient per a un bon vi negre. Encara que també és cert que avui es valora més la concepció global d'un vi que un factor determinat com el color. Però, amb tot, s'ha de procurar vins de color, que s'identifiquen millor amb el concepte de vi negre. Fins i tot hi ha un retrobament amb varietats com la garnatxa tintorera per aportar color. El vi de garnatxa, en tot cas, s'oxida amb facilitat, cosa que es considera un defecte, atès els cànons que es fan servir per valorar un vi, sigui negre o blanc. De totes formes, el vi de garnatxa conreat adequadament és de força qualitat.

La garnatxa es conrea arreu de Catalunya, sobretot en terres més deficients, on dóna de si la màxima qualitat. I també és bàsica a Carinyena i a la Rioja. Des del punt de vista agronòmic, és molt sensible a les humitats i a les boires de primavera al moment de la floració. I això pot fer que es perdi collita, cosa que caldrà considerar per evitar plantar-la en llocs on pugui succeir aquest tipus d'accident i donar lloc a l'esbrima. I, alhora, és molt sensible a la botritis, cosa que obliga a situar-la en lloc assolellat i airejat tot cercant la màxima sanitat del raïm. I la garnatxa tampoc no vol estar en zona massa alta. Li van les terres situades a les anomenades regions tèrmiques III-IV-V, és a dir, del mar fins a peu de muntanya. Si la garnatxa té massa vigor, és molt sensible, com s'ha dit, a l'esbrima o dificultat de quallat. Tot una qüestió que es pot millorar conreant-la en lloc adequat i empeltada sobre peus dèbils com el 41-B, el 420 A i el 110-R en terra més seca. La poda ha de ser curta a caps a dos borrons i, si convé, despuntar els sarments en el moment de la floració.