L’elaboració dels vins protegits es realitzarà exclusivament amb les varietats de Vitis vinifera següents:
Negre |
Cabernet Sauvignon |
||||
|
La cabernet sauvignon és una varietat considerada originària de França, avui estesa arreu donada la seva capacitat d'adaptació i qualitat. Es considera la varietat negra que dóna millor qualitat de vi. I no hi ha zona de nova producció de negre on no hi sigui present. Els vins són secs, amb cos, alcohòlics, àcids, de color violaci. En nas són profunds i intensos, florals (violeta), afruitats (baies) i vegetals (pebrot). En boca resulten gustosos. De jove és astringent, cosa que perd amb la criança, aconseguint una gran finura. El cabernet té per si sol el do de donar un vi de graduació elevada i una producció força acceptable que el fa apte per conrear-lo en qualsevol tipus de terra, fins i tot en les fèrtils, si s'és prudent amb les pràctiques de conreu i d'adobat. A nivell agronòmic, el cabernet no presenta cap dificultat. Produeix bé i no és afectat o és poc afectat per la botrïtis, la bèstia negra de la vinya en l'actualitat, ni especialment per altres malalties que no sigui el normal d'altres varietats. Amb el cabernet es pot millorar, a més dels vins tradicionals, els ingressos que obté el viticultor del conreu de la vinya. La producció és bona, el preu bo i no presenta dificultats de conreu. Tot un seguit de factors que el fan un dels ceps més interessants a nivell de viticultor. Encara que si el mercat va saturat de cabernet és una qüestió que caldrà considerar. El cabernet és molt sensible a carències de potassi i magnesi, cosa que s'ha de tenir present. Millor plantar-lo sobre 110-R, i si la terra és molt fèrtil hi cabrien també el 41-B i l'SO4. La poda que li va millor és la llarga, dita Guyot, però a la pràctica és la poda curta la que s'imposa perquè és més senzilla i dóna vi de més qualitat. |

La cabernet sauvignon és una varietat considerada originària de França, avui estesa arreu donada la seva capacitat d'adaptació i qualitat. Es considera la varietat negra que dóna millor qualitat de vi. I no hi ha zona de nova producció de negre on no hi sigui present. Els vins són secs, amb cos, alcohòlics, àcids, de color violaci. En nas són profunds i intensos, florals (violeta), afruitats (baies) i vegetals (pebrot). En boca resulten gustosos. De jove és astringent, cosa que perd amb la criança, aconseguint una gran finura. El cabernet té per si sol el do de donar un vi de graduació elevada i una producció força acceptable que el fa apte per conrear-lo en qualsevol tipus de terra, fins i tot en les fèrtils, si s'és prudent amb les pràctiques de conreu i d'adobat.